La Verge del Remei

Pregària a la Mare de Déu del Remei

Déu vos salve, oh Maria, immaculada,
Verge santa del Remei.
Gireu vostres ulls, Regina, apiadada,
sobre aquest poble fidel (bis).

Vós sou tota nostra vida, i esperança
dels qui cerquem bon remei.
A vós prega i sospira, ben confiada,
tota l’Església fidel (bis).

Per nós al vostre Fill pregueu, ben amorosa,
Verge santa del Remei.

i vinga la gràcia de Déu, ben abundosa,
sobre aquest poble fidel (bis).

Letra: Esteve Suñol.
Música: Lluís Millet.

Nota: La lletra original es va realitzar per a la Mare de Déu del Remei de la Plana d’Urgell. Per adaptar-ho a altres llocs, on en el text sortiaPlana d’Urgell es va substituir perpoble fidel, cerquem bon remei o Església fidel.

ORIGEN DE L’ADVOCACIÓ DEL REMEI

L’origen immediat de l’advocació del Remei com a patrona de la parròquia i del poble de les Corts, es deu a un dels primers rectors, el trinitari exclaustrat Pere Pla (1847-1851), procedent del convent dels trinitaris calçats de Barcelona (iglésia de Sant Jaume, al carrer de Ferran).

Fins als finals del segle XII no apareixen advocacions associades a imatges marianes, però a partir del segle XIII proliferen les advocacions, ja siguin relacionades amb una imatge concreta, com és el cas de Montserrat o Núria, o amb una idea de caràcter piadós o al·legòric. Una d’aquestes advocacions és la del Remei, que com el cas de les de la Pietat, Misericòrdia o Salut, sovint estan associades a ermites o capelles annexes a hospitals o albergs per a pelegrins.

De fet el mot “Remedium” es freqüent en els textos litúrgics. En el segle VI una oració especial en la missa de la Purificació, on la Verge era anomenada “Remedium praesents et futurum”.

Per aquests motius l’advocació del Remei es va difondre al final de l’Edat Mitjana i al començament de l’Edat Moderna, dedicant-li diversos santuaris i ermites.

Seria llarg d’explicar el perquè l’orde de la Santíssima Trinitat (Trinitaris) va expandir i difondre aquesta advocació del Remei.

Resumin podem dir, que a València, l’any 1504 es va fundar un convent, amb el mecenatge de Ramon de Montcada, i que va mantenir l’advocació del Remei d’una ermita existent. Aquest convent adquirí importància, el 1541 esdevingué cap de la província trinitària d’Aragó (Aragó, Balears, Catalunya i València).

Un altre membre de la família dels Montcada, Miquel, assistí a la batalla de Lepant, el 7 d’octubre de 1571, i va associar la victòria a la intercessió del Remei, ja que aquest mateix dia coincidia amb la celebració de la seva festivitat a València. Per aquest motiu el Papa Pius V atorgà més gràcies a aquest convent, i els Trinitaris adoptaren aquesta advocació per a tota l’orde, motiu pel qual s’introdueix l’escapulari amb la creu trinitària en les representacions i imatges del Remei.

A Catalunya i distribuït per bisbats, localitzem el següent nombre de llocs amb l’advocació del Remei:

Descarregar documento Advocacio Remei del año 1997. Arxiu Municipal del Districte de Les Corts.