El qui fins fa pocs dies ha estat el nostre Rector es troba ja en el seu nou destí pastoral al Seminari de la nostra Arxidiòcesi. Mn. Pere Montagut va arribar a la nostra Parròquia de Santa Maria del Remei procedent de Roma a l’inici del curs de l’any 1996. A Roma va culminar la seva formació eclesiàstica cursant la llicenciatura i el doctorat en Teologia al llarg de cinc anys a la Pontifícia Universitat Gregoriana. Amb el nomenament de coadjutor de la Parròquia, al costat de l’aleshores rector Mn. Francesc Tena ja en edat de jubilació, Mn. Pere es va dedicar a ser suport del rector i a procurar una revitalització de la comunitat especialment pel que tenia que veure amb els joves. Van ser deu anys de vicari parroquial en què compaginava les tasques parroquials amb les classes d’espiritualitat en el llavors Institut de Teologia Espiritual de Barcelona. També durant aquests anys va predicar exercicis espirituals a laics, contemplatives i religioses, seminaristes i sacerdots. Dels deu anys de vicari, cinc els va viure a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol a la plaça Comas. Allà va conèixer de prop els sacerdots jubilats i malalts que tanta fidelitat i amor donen a l’Església en l’etapa final de la vida sacerdotal. L’any 2006 va ser nomenat Rector, càrrec que ha exercit durant catorze anys fins al passat 20 de setembre. Amb la seva nova responsabilitat al Seminari com a Director Espiritual de la comunitat comença un nou camí en la missió sacerdotal que li encomana el nostre Cardenal Arquebisbe Joan Josep. Hem aprofitat un moment de pausa per entrevistar-lo.
Santa Maria del Remei ha estat, després de Roma, el seu primer i únic destí parroquial. Què suposa deixar la Parròquia després de 24 anys entre nosaltres?
Sens dubte tinc una sensació nova però també és veritat que era una possibilitat que sempre he anat preparant en esperit per quan passés. Tot sacerdot sap que la seva missió és un lliurament del tot però provisional. Ha estat “la meva” parròquia, com alguns diuen, però el poble sant que servim en nom de Crist és de Déu. Han estat uns anys preciosos en què he pogut passar per diverses etapes al ritme del que vivim en comunitat. Amb una feligresia amant del seu barri i de la seva Patrona hem assistit a moments inoblidables, he pogut estar de prop en molts patiments i conversions, he pogut acompanyar en la fe a grans i joves d’una comunitat que sap escoltar la Paraula de Déu i a la veu de l’Església en els seus pastors.
Quins són aquests moments inoblidables i anys preciosos?
Doncs són molts i variats. Si he de destacar alguns diria la formació del Grup de Joves del Remei que, a poc a poc, i amb l’ajuda de veritables apòstols del moviment Christifideles Laici vam posar en marxa i que ha donat els seus fruits en la formació espiritual, en l’amistat, en les colònies d’estiu i en el foment de vocacions sacerdotals i religioses. Un altre moment va ser l’inici dels Scouts i Guies d’Europa, un desig que es va fer realitat gràcies a molts que a Barcelona sospiraven per implantar una forma atractiva d’escoltisme catòlic a Catalunya i que, a dia d’avui, és una pedagogia veritable i una esperança certa per a tantes famílies, nens i joves. I què més puc dir … estar en l’agonia i mort de feligresos que esperaven la mà consoladora de la parròquia en el moment d’abraçar la Pasqua eterna, els inesborrables dies del Corpus Christi amb la catifa i l’acte eucarístic a la plaça Concòrdia, els dinars de germanor, les sortides i peregrinacions parroquials, la Festa Major de cada any, els torns d’adoració eucarística, la construcció del nou orgue, la catequesi parroquial i els seus catequistes entregats, i no m’oblido de les sorpreses d’última hora: el projecte Raquel que apropa a la misericordia divina i al seu poder guaridor a tantes dones que pateixen les seqüeles de l’avortament; el grup de matrimonis joves que, en molts d’ells, he pogut veure el seu creixement humà i espiritual primer com adolescents i després ja en la vida conjugal; i, finalment, els onze recessos d’Effetá per a joves que han suposat per a mi, com a sacerdot, i per a tants joves una invasió de l’amor de Déu que cura i renova els cors que se li obren.
¿Queda alguna cosa per fer?
I tant. La vida parroquial és vida en Crist en l’espai vital de l’Església. És una comunitat atenta i sotmesa a l’Esperit Sant. El nou rector, Mn. Joan Costa i lel seu coadjutor Mn. Pau Pich, aportaran noves forces i serviran els designis de Déu entre nosaltres. Es trobaran a moltes persones disposades a ajudar-los, a col·laborar i a ser protagonistes de la missió de l’Església en el nostre barri de Les Corts. El meva marxa és un do i una oportunitat. Un do per acollir, de nou, en cada sacerdot a Crist mateix servidor i pastor i també una oportunitat per impedir que res ens acostumi, que res ens aparti de l’essencial: la parròquia assegura el camí de la vida cristiana de molts, és família reunida per viure la salvació en la fe de l’Església i es forma com a assemblea santa que canta la presència i reialesa de Crist en una porció del poble de Déu, a la diòcesi i sota la guia i magisteri apostòlic del nostre Arquebisbe.
Com li va pel Seminari?
Estic adaptant-me a la nova missió i responsabilitat. Formant part de l’equip de formadors, se m’encomana l’acompanyament espiritual dels seminaristes. Aquesta tasca es realitza de diverses maneres: estant disponible per al diàleg personal, per celebrar el sagrament de la confessió, amb la dinàmica de la plàtica setmanal, el recés mensual i els exercicis espirituals anuals. A més, sóc també el qui ha de vetllar per la dignitat i fruits de les celebracions litúrgiques així com dels exercicis de pietat en comunitat. Estar al costat de la crida de Déu en cada seminarista és un privilegi i una admiració constant de l’obra de Déu en les ànimes, en la història vital de cadascú i en la formació d’un futur sacerdot. Espero sempre oracions i el do de la saviesa per encertar i no errar, secundar l’Esperit Sant i no fer-li nosa. Espero aconseguir-ho amb el segell de l’alegria i la pau que deixa sempre actuar en nom de l’únic Director de les nostres ànimes i respondre fidelment a les seves inspiracions divines.
Doncs compti amb això i en nom de tants que ens hem beneficiat durant aquests anys del seu ministeri sacerdotal entre nosaltres una forta abraçada i sempre en comunió sota el mantell de la nostra Mare de Déu del Remei. De la seva mà trobarem el consol eficaç per viure en la voluntat de Déu.
