Ordinari no vol dir de poca importància, anodí, insuls, incolor. Senzillament, amb aquest nom se li vol distingir dels “temps forts”, que són el cicle de Pasqua i el de Nadal amb la seva preparació i la seva prolongació. Aquest temps ocupa la major part de l’any: 33 o 34 setmanes, de les 52 que hi ha en tot l’any.
El Temps Ordinari té la seva gràcia particular que cal demanar a Déu i buscar-la amb tota la il·lusió de la nostra vida: en aquest Temps Ordinari veiem un Crist ja madur, responsable davant la missió que li va encomanar el seu Pare, el veiem créixer en edat, saviesa i gràcia davant de Déu el seu Pare i dels homes, el veiem anar i venir, desviure’s per complir la Voluntat del seu Pare, brindar-se als homes … també nosaltres en el Temps Ordinari hem de buscar créixer i madurar la nostra fe, la nostra esperança i el nostre amor, i sobretot, complir amb goig la Voluntat Santíssima de Déu. Hem de créixer en les nostres tasques ordinàries: en el matrimoni, en la vida espiritual, en la vida professional, en la feina, en l’estudi, en les relacions humanes… Quantes virtuts podem exercitar en tots aquests aspectes de la vida! El Temps Ordinari ens permet trobar Déu en els esdeveniments diaris i créixer en santedat … tot es converteix en temps de salvació, en temps de gràcia de Déu. Tot és gràcia per a qui està atent i té fe i amor! Us convido a aprofitar aquest Temps Ordinari amb gran fervor i esperança. És temps de gràcia i salvació. Trobarem a Déu en cada racó del nostre dia. Només cal tenir ulls de fe per descobrir-lo, no viure tancats en el nostre egoisme i en els nostres problemes. Déu passarà per la nostra vida, hem d’estar atents per reconèixer la seva presència.
