“Advent” és una paraula provinent del llatí i que significa “vinguda”, ja que és el temps litúrgic de la preparació de la vinguda del Senyor en el misteri de Nadal. L’Advent és també el temps de Maria, la Mare de Déu, que amb el seu sí generós donà al món la Llum eterna, Jesucrist. Cada diumenge té una temàtica concreta: així, en el primer diumenge, el fil conductor és l’última vinguda de Jesús, al final dels temps i la crida a estar en actitud vigilant; el segon i el tercer diumenges tenim com a protagonista a Joan Baptista, el precursor de Jesús, que ens anuncia la seva vinguda i ens convida a preparar-li el camí; i el quart diumenge contemplem ja la immediatesa del Nadal amb la figura de Maria, la Mare de Déu i també sant Josep, el seu espòs.
L’Advent, com cada temps litúrgic, té una repercussió per a la nostra vida cristiana. Podríem destacar, almenys, cinc actituds de cara el temps d’Advent: l’esperança (malgrat les dificultats), preparar el camí del Senyor (disposar els nostres cors), la joia (de saber que Déu ens salva), la pregària (“Veniu, Senyor Jesús”) i la paciència (treballar constantment malgrat costi). Són actituds que ens ajuden a veure que hem de fer camí per tal d’anar construint el Regne de Déu que ell ens ha promès, mentre esperem la vinguda definitiva del Salvador. L’Advent ens ajuda a tenir una actitud d’esperança, de vetlla, de treballar cada dia preparant els camins del Senyor.
